·Les mosques de sant Narcís·
una llegende del Gironès
Pere III ( dit el Gran ) estava enemistat amb els Angevins, portàven anys de baralles i disputes diverses sense que ni els uns ni els altres agaféssin avantatge.
Fins que el papa Martí IV que era amic dels Angevins va decidir pendre part en les baralles.
Va promoure un croada on tots els senyors i cavallers Francesos van formar-ne part.
Van entrar a Catalunya per l'Empordà, van cremar molts pobles, Peralada va ser abandonada a la seva sort.
Pere III ho veia tot molt negre, va pensar que la única possibilitat que tenia era fer-se fort a Girona.
Tots els cavallers Catalans van estar d'acord: "Girona no pots ser conquerida pels gavatxos!!"
"Qui de vosaltres valents cavallers de Catalunya defensarà Girona i el país sencer?" va preguntar Pere.
Però es va fer un silenci a la sala i els cavallers van anar marxant dissimuladament.
"Jo defensaré Girona"
L'últim cavaller que quedava era Ramón Folc, vescomte de Cardona i que casualment era el castellà de Girona.
El setge va començar:
Moltes parts de la ciutat i rodalies van ser arrassades i la gent va haver de fugir, molts van morir i tot i així encara no hi haiva un vencedor clar.
A mitjans d'agost van negociar la rendició.
"Ens rendim!"
"Us rendiu!"
"Però no ens feu mal."
"No us farem mal."
L'exèrcit Francès va entrar a Girona i va destruïr, cremar, saquejar tot el que va poder, i ningú hi va poder fer res.
Però llavors van cometre un error, van obrir el sepuclre de Sant Narcís, van agafar-ne les restes escampant-les pel terra rient i fent-ne escarni.
Segons sembla els Francesos podien atacar Girona, saquejar la ciutat, matar la gent, però això sí, a sant Narcís no el podien tocar. Perquè tan bon punt el primer os de sant Narcís va tocar el terra un fotimer de mosques, enormes com el dit polze, van sortir de la tomba i van començar a picar els Francesos. Les picades eren tan terribles que s'infectaven i els soldats morien.
Al cap d'uns dies el rei Francès va preferir deixar Girona i marxar abans que morir picat per una mosca.
Girona va tornar passar a mans dels Catalans, i quan la gent per fi va poder tornar, de les mosques no n'hi havia ni rastre i diuen que el sepulcre de sant Narcís estava altre vegada intacte a Sant Fèlix sense que ningú li hagués tornat a posar.