Per tot el Ripollès hi ha escampades, com taques negres de gotes expremudes al premsar un ànima maligna, les llegendes del comte Arnau.

​

Les seves gestes ere tan variades i tan terribles que la gent ho ha volgut considerar una llegenda.

Però són veritat.

Absolutament VERITAT.

Per exemple, diuen que el comte Arnau era molt formós i totes les noies li anàven al darrera. I a ell es clar, li agradàven les noies, de fet a qui no li agraden les noies???

(bé... hi ha els misògins...)

​

Doncs hi havia un pou entre les muntanyes que diuen que era tant profund que arrivaba a l'infern, doncs després de seduïr a les noies i utilitzar-les com més li venia de gust... LES LLENÇAVA AL FORAT!

El fons està cobert d'esquelets de les noies que només havien mirat la cara bonica de l'Arnau, PERÒ NO LA SEVA ÀNIMA MÉS NEGRA QUE EL QUITRÀ I MÉS PODRIDA QUE LES NAFRES D'UN LEPRÓS!!

​

Diuen que quan construïa la torre del seu castell (bé, ell no la construïa, ho fèien els esclaus) el capatàs va anar a trobar-lo per dir-li:

​

"Si déu vol demà estarà la torre."

​

"Tant si déu vol com si no vol!! Demà la torre estarà perquè jo ho vull!!!"

​

Però la torre no la van acabar mai!!! Alguns diuen que va ser perquè va ser llavors quan el comte va morir, d'altres que va ser perquè déu el va castigar! I d'altres diuen que déu no existeix!

​

De la seva mort s'explica que va succeïr arran dels seus gats. Perquè tenia dos gats negres grans com un gos i malvats com una sogra. Hi ha qui diu que éren dos dimonis que Satanàs li havia confiat al fer cert pacte, n'hi ha que diuen que l'Arnau era el dimoni en si, i n'hi ha que diuen que el dimoni no existeix.

​

Existeixi o no, l'Arnau sí que existía.

I una nit tornava cap al castell i a la vora del camí es va trobar amb un dels gats que els sotjava des de la foscor. I el gat li va parlar:

​

"Segueix-me."

​

Llavors l'Arnau se li va tirar a sobre i el va partir per la meïtat. La gent no sap molt bé perquè, n'hi ha que diuen que va ser per l'ensurt que li va clavar veure això d'un gat que parla, d'altres diuen que va entendre que Satanàs l'havia fet cridar i volia quedar-se una mica més en aquest món fent maldats. I d'altres diuen que tot és mentida.

Sigui com sigui ell va carregar el gat, i va arribar al castell, va anar a la seva habitació, va obrir la porta d'un cop, va tirar el cadàver partit al terra i li va dir a l'altre gat.

​

"S'ha tallat amb la meva espasa."

​

El gat el va mirar, i ell va mirar el gat, i d'un salt el gat el va agafar per la capa i se'l va endur a l'infern.

​

Però és veu que era tan.... malnascut que ni a l'infern el van voler, i sempre s'inventavèn excuses per treure-se'l de sobre.

Diuen que des de llavors a les nits de sant Joan el fan sortir de l'infern calvalcan un cavall que crema tot ell a través del forat de sant Ou, allà on hi llençava les noies.

I perquè no hi vulgui tornar fins al matí el segueix una manada de gossos infernals.

I la gent que ho sap, i sap que l'humor de l'Arnau és de mil dimonis, prefereix no passajar per aquells indrets de nit, per no trobar-se l'Arnau i el seu cavall de foc.