·Les campanades·
una llegenda del pallars jussà
El poble de Pessonada està encavit enmig de muntanyes escarpades que no són més que rocs gegantins. Un dels millors indrets per pasturar és una zona que la gent d'allà coneix com la Colomina. Envoltat de rocs altíssim hi ha un terreny de prats ideal per les pastures.
Una nit, un noiet del poble que deuria tenir uns 12 anys, estava recollint el ramat de bous per anar a tancar-lo a l'estable.
I mentre baixava cap a Pessonada va sentir que a l'ermita de la Plana, una ermita perduda entre els rocs de la muntanya, les campanes tocàven missa.
"No deu venir d'allà el soroll. Només fan missa per Sant Ignasi o la festa major."
Però les campanes van tornar a picar. Com si li insistissin que eren reals, i que havia d'anar fins l'ermita a combregar.
El nen va deixar els bous i va enfilar el camí cap a l'ermita. Estava ben silenciosa. El silenci de la nit. Va voler obrir la porta, però estava tancada.
Llavors les campanes van sonar una altre vegada. El nen va voler saber què passava sí o sí i es va enfilar sobre una roca per poder mirar per la finestra.
A dins tot era fosc. No hi havia ni un sol feligrès a la missa, només el capellà.
Anava amunt i avall i al caminar feia un soroll estrany, com dues pedres que es donaven copets.
Llavors el mossèn es va girar per dir el dominus vobiscum i el nen va veure que el capellà era un esquelet, anava vestit amb tots els ornaments de fer missa: la casulla, l'estola, però era un esquelet.
El nen va saltar de la roca i va córrer cap a casa, va deixar enrere els bous i tot.
Quan els pares el van veure arribar amb aquella cara que feia, blanca i petrificada per la por es van preocupar.
" Sonen les campanes a la plana!!!"
" Si no hi ha ningú"
" No les heu sentit?"
" No."
Va ser després que els pares van saber que no havia tancat el bous i el van castigar ben fort.
Uns dies després, quan els pares van haver recuperat la confiança en el nen, ell tornava a pasturar el ramat, però ben lluny de l'ermita.
A la tarda va veure el mossèn del poble que anava a passejar.
"Les campanes de la plana sonen a les nits."
Va dir-li el nen.
"Poc que hi ha ningú en aquella ermita."
"Hi vaig veure un mossèn... i era mort... però deia missa."
El mossèn del poble va mirar el nen de fit a fit.
"Dins aquella ermita hi ha enterrat un mossèn que antigament havia estat a Pessonada. Era molt bon home, però mandrós com ell sol... i deia poques misses...
Diuen que Sant Pere no el vol deixar entrar al cel fins que hagi dit totes les misses que es va saltar en vida."
"I per què només les sento jo les campanades?"
"Encara ets un nen, els innocents poden veure i sentir coses que els altres no podem.
Justament m'estranya que tu ho sentis.. perquè estàs fet tot un bandarra!"
I li va pessigar la galta.
El temps va passar, el nen va conèixer una nena... en van fer moltes de plegats... i li van passar moltes coses en general.
I un dia el nen, que ara ja era el noi, va tornar a pasturar els ramats prop de la Colomina. I de nit es va asseure per esperar les campanades. Però no es sentia res. Només els grills, alguna òliva i el vent... fins i tot va treure el nas per l'ermita però estava tan buida com sempre.
"Pot ser m'he fet gran.... potser ja no sóc innocent... m'hagués agradat poder veure més esperits... coses de l'altre... món... coses increïbles, encara que a vegades facin por."